A la reserva africana de Sigean

No cal anar a l'Àfrica per veure animals salvatges. A 2 hores i poc de casa hi ha la reserva de Sigean, amb lleons, girafes, flamencs... a la vora de Narbona i de les platges i dunes del Parc Natural de la Narbonesa!

Escolteu la Sofia i el seu papa Pep parlant d'aquesta experiència al programa de ràdio infantil ICATKIDS a Icat FM-Catalunya Ràdio. Dissabtes i diumenges de 10 a 11h, secció EN MARXA, PAPES

Vam sortir diumenge al matí. Jo em vaig posar còmoda al seient del darrere del cotxe. M'havia fet la idea que el viatge seria molt llarg perquè anàvem a França, i com que havíem de canviar de país, vaig imaginar que era molt lluny. Però el trajecte va durar més o menys com quan anem a veure la família al Delta de l'Ebre, dues hores i quart.

M'acompanyaven la mama, el papa i el meu ocell preferit: un flamenc de peluix. Com que n'anàvem a veure! Pel camí, vam cantar cançons d'animals salvatges com "M'he comprat un elefant", d'El Petit de Ca l'Eril. És molt divertida!

La primera parada va ser a una ciutat que es diu Narbona. Vam passejar-hi un parell d'hores. Hi havia un trenet d'aquells tan xulos que et porten a donar un tomb sense haver de caminar.

Jo vaig preferir entrar en una geladeria, tenia molta set. A França hi ha cucurutuxos amb uns altres gustos. El papa va provar el de nabius i jo el de cirera negra. Era deliciós!

Narbona és una ciutat fàcil de passejar. El centre és peatonal i si no vols caminar pots veure-la en trenet turístic o en barca pels canals. S'hi programen moltes activitats per a nens.

Vam caminar per sota d'arcades, torres i murs per on havien viscut antigament molts cavallers. Hi havia una catedral gegant, crec que mai havia vist una església tan alta i tan imponent. Semblava un castell!

Molts carrers del centre eren peatonals. I en alguns hi havia canals d'aigua, tan amples com rius. El papa va dir que era aigua d'un riu de veritat que es deia Aude i que portava aigua a les cases.

S'hi podia anar en barca, hi havia turistes que hi passejaven. Jo m'hi volia banyar però els papes no m'hi van deixar. No els va agradar el marron de l'aigua. I vam veure una senyora sortint d'un balcó que tirava escombraries al canal. Ecs, quin fàstic!

Ens vam deturar a una oficina de turisme per preguntar si hi havia programada alguna activitat especial. Es veu que a Narbona sempre s'hi organitzen moltes coses! A la mama i a mi ens va encantar la idea d'anar al Palais des Sports, des Arts et du Travail perquè hi feien una exposició immensa de fòssils, minerals i gemmes. I la veritat és que va valdre la pena!

Hi havia pedres de mil colors i formes, fòssils d'animals prehistòrics... em van deixar agafar una boca de tauró amb totes les dents! També em vaig apuntar a un taller on els nens podíem aprendre a treure fòssils de les roques.

Em vaig emportar de regal dues dents de no me'n recordo quina bèstia. Estava molt contenta i els hi vaig dir gràcies en francès: "merci beaucoup!" Em va molar que m'entenguessin!

Després del passeig per Narbona, vam anar a descansar i a deixar la maleta a l'allotjament. Era un lloc super-original: una caravana gitana antiga, de fusta! Estava al jardí d'una casa, i tenia una tauleta amb cadires per estar a la fresca. Una senyora molt simpàtica ens va atendre i ens va portar aigua i begudes refrescants. Jo vaig ajudar els papes a organitzar la roba i a posar el menjar a la nevera. Hi havia cuina, un parell de llits i una taula per fer les meves coses!

Li vaig demanar al papa si em podia posar música en francès, que volia aprendre més paraules. I em va fer escoltar una cançó del seu grup francès preferit: Les Rita Mitsouko. Es deia Martia Baila i ens va agradar tant que vam acabar tots tres cantant i ballant.

La ciutat està envoltada pel Parc Natural de la Narbonesa. Està ple d'estanys i platges protegides, immenses i amb dunes. Des de Narbona al mar hi ha només un quart d'hora

Animats com estàvem, la mama va proposar de passar la tarda a la platja. La teníem a poc més d'un quart d'hora de cotxe. El trajecte va ser molt bonic, vam passar per davant d'uns estanys preciosos amb ocells. Tot era natura, no hi havia cases perquè estàvem al Parc Natural de la Narbonesa, i allà no s'hi pot construir. La platja on vam fer cap era immensa, amb moltíssima sorra. No sé si mai havia vist una platja tan ampla i tan llarga!

Vam aparcar a la vora d'un estany on uns nois hi practicaven kite-surf. Per arribar fins al mar, vam caminar per les dunes. Era flipant, no havia vist mai tantes muntanyes de sorra. Vaig començar a pujar i a baixar una i altra vegada. M'agafaven ganes de riure, de ballar, de jugar amb el sol i la meva ombra! Estava ple de tresors: petxines gegants, cargols de mar, esquelets de cranc... i fòssils de closques!

El mar estava més fred que a les platges del Delta de l'Ebre. Hi havia corrent i les ones eren divertides de saltar. Ens vam banyar una mica i vam tornar a jugar a les dunes. Feia vent i la sorra formava núvols i notava com em picava sobre el cos. Em va agradar tant que de tornada al cotxe vaig voler fer un video en el mòbil per explicar-ho tot.

Però no vaig pensar que el soroll del vent no deixaria que se m'entengués res. Va ser una llàstima, perquè mentre feia aquell video vaig descobrir que sobre la terra hi havia sal de mar, com la que mengem. Llavors vaig saber que quan l'aigua de mar s'evapora per la calor, queda la sal. La vaig tastar llepant-me un dit i era ben salada!

Amb tantes emocions, estava cansada. Tenia moltes ganes d'arribar a la caravana i estar tranquil·la. Tenia set i gana.

Després de sopar, ens vam asseure al llit per jugar i cantar. La mama va guanyar una partida al joc de cartes de famílies, i jo l'altra. El papa no va voler continuar amb la tercera per no tornar a perdre!

LIavors ens va recordar que l'endemà havíem de llevar-nos ben d'hora per anar a veure els animals de Sigean.

I abans de dormir, vam cantar tots tres "Wimoweh-The Lion Sleep Tonight". És una cançó africana que parla d'un lleó que dorm. Quan vaig tancar els ulls pensava: estaria dormint el lleó de Sigean?

Ens vam despertar a les set. El parc obria a les vuit i teniem vint minuts de viatge.

Tot i que era aviat, la senyora de la Roulotte ens va portar uns croissants i uns pans de xocolata recent fets, encara calentets, que vam menjar pel camí. Estaven riquíssims.

La millor hora per anar a la reserva de Sigean és quan obre al matí o al final de la tarda. Els animals salvatges estan més actius, hi ha poca gent i poc soroll. És més fàcil gaudir-los

El papa insistia que havíem d'arribar d'hora. Ell ha anat a veure animals a l'Àfrica de veritat, i diu que la millor hora per veure'ls és quan surt el sol i quan es pon, que és quan es mouen més, mengen i fan les seves coses. Durant el dia, quan el sol cau fort, acostumen a dormir o a estirar-se, i són més difícils de veure.

Als animals no els agrada gaire el soroll ni la gent, quan en veuen molta s'amaguen. Per això el papa va triar dilluns per anar-hi, perquè hi hauria més poca gent que en cap de setmana. Quan vam arribar, només hi havia vuit vehicles davant nostre. I la veritat és que vam anar ben tranquils! I quan vaig veure els primers animals, em vaig emocionar tant!

La primera part del parc s'havia de recórrer dins del cotxe. No podíem passar de deu per hora per no espantar els animals. Els cotxes anaven a molta distància l'un de l'altre, sovint ni els véiem.

I això feia que tinguéssim més sensació de safari. Ben aviat van aparèixer impales, antílops, zebres, búfals, rinoceronts, girafes... eren al costat nostre menjant, corrent...

Vam haver d'aturar el cotxe perquè un estruç travessava davant nostre amb tota la calma del món! Va ser super-xulo!

Li vaig dir als papes que els animals salvatges no eren tan ferotges com quan surten a la tele. Fins que vam entrar a l'àrea dels ossos i els lleons. Llavors un guàrdia ens va donar un paper amb moltes normes perquè no ens passés res de dolent. No vaig obrir la finestra ni per casualitat!

Em vaig posar una mica nerviosa, però quan els vaig veure em vaig tranquil·litzar del tot. Els lleons estaven asseguts, i els ossos van jugar una estona al davant nostre!

Després de quasi una hora dins el cotxe, vam arribar a un pàrking on hi havia una botiga de records i una zona de picnic completament buides. Des d'allà començava l'itinerari a peu. Vam passar dues hores més veient molts altres animals. Alguns, com els ximpanzés, campaven per un bosc. D'altres estaven tancats en zones bastant petites, com en un zoo, i això als papes no els va agradar gaire. A mi tampoc, no els vaig veure gaire contents.

Pel camí vam trobar monitors que ensenyaven a la gent com vivien els animals. Jo em vaig aturar a aprendre sobre les serps. Als nens ens deixaven tocar-ne una, i a mi no em va fer gens de por. Quan li vaig posar els dits a la pell, em va fer una sensació més estranya!

Els animals més lliures de tots eren els ocells. Els que emigren des d'Àfrica s'aturen en aquells estanys i aiguamolls. Vaig veure pelícans pescant a l'aigua, i sobretot flamencs de color rosa. Mai n'havia vist tants ni tan aprop! Jo, que duia a sobre el meu peluix del flamenc, em vaig entusiasmar! No volia marxar mai d'allà, va ser el que em va agradar més de Sigean!

La ruta va acabar al mateix lloc on la vam començar. Aquest cop, però, la botiga de records i la zona de picnic estaven plens. Al parking hi havien com a mínim cinc-cents cotxes, i des d'un turonet podíem veure les cues que feien els vehicles per fer la primera part de recorregut. Estaven tots parats i amb una calor que feia... Li vaig dir el papa que l'havíem encertat venint tant d'hora!

I encara em quedava una última sorpresa. A la vora d'on dinàvem, hi havia un corralet amb animals de granja on els nens hi podíem entrar. Em vaig asseure al costat d'una cabreta i la vaig poder tocar. Era suau i tan simpàtica, que ens vam fer molt amigues!

Els papes van al·lucinar: al final, després de tota l'experiència africana a la reserva, em va fer més feliç una cabreta en braços que qualsevol animal salvatge a distància.