A collir castanyes!

Aquest any farem la Castanyada amb les castanyes que jo mateixa he collit al Montseny, al bosc màgic del Sot de l'Infern. Fa tanta il·lusió quan les trobes! Pel camí hem parat a la Fira del Bosc de Sant Celoni

Escolteu la Sofia i el seu papa Pep parlant d'aquesta experiència al programa de ràdio infantil ICATKIDS a Icat FM-Catalunya Ràdio. Dissabtes i diumenges a les 10h, secció EN MARXA, PAPES

Des que va començar la tardor, el papa volia anar a caçar bolets. A mi m'agradava la idea, perquè això volia dir una excursió al bosc. Però no els caps de setmana passaven i no trobàvem l'ocasió. Fins que ens vam trobar que quedava poc més d'una setmana per la Castanyada i al papa se li va acudir: "què et sembla si aquest any fem la Castanyada amb les nostres castanyes? En lloc de comprar-les, les anem a collir nosaltres?" Em va encantar la idea! I llavors va afegir: "I ja que anirem al bosc, aprofitarem l'excursió per caçar bolets."

Doncs vinga, ja ens veus el dissabte al matí llevant-nos d'hora, amb una muda a la motxilla per si m'embruto i el meu cistellet per collir castanyes i caçar bolets, cap a les muntanyes del Montseny. Dins el cotxe vam posar la cançó dels Boletaires, que és com un himne als excursionistes d'un músic que li agrada molt al papa i que es diu Sisa. Però els plans van canviar pel camí. Quan vam arribar a Sant Celoni, que és el poble des d'on surten moltes excursions al Montseny, ens vam trobar la Fira del Bosc.

Al parc de la Rectoria Vella, que és ben bé on comença el bosc, estaven a punt de començar jocs i activitats per als nens relacionades amb els arbres i la natura.

I com que nosaltres havíem arribat tan aviat –encara l'estaven obrint!– em vaig poder inscriure la primera de tot als tallers, sense fer cua.

Vaig ser la primera a maquillar-me de fada de tota la Fira!

També vaig ser la que va estrenar els cavallets! Tots per mi soleta! Eren uns cavallets que no funcionaven amb electricitat, sinó gràcies a un senyor que pedalava una bicicleta. Deia que no es cansava massa, i eren completament ecològics: l'únic que gastava eren les vambes! La Fira del Bosc funciona amb energies alternatives!

La Fira del Bosc de Sant Celoni és acollidora per als nens. És un cap de setmana amb activitats a la vora del bosc que estan relacionades amb els arbres i la tardor a la natura

El primer taller no me'l volia perdre per res del món: fer un Arbre Màgic amb fang. Va durar tres quarts d'hora però se'm van passar com cinc minuts.

La Iolanda ens va ensenyar a una dotzena de nens com modelar el fang natural, amb tanta habilitat que ni jo mateix em creia que havia fet un arbre tan xulo! De veritat que era màgic!

Quan vaig acabar el taller, ja hi havia molt d'ambient i havien arribat molts nens a la Fira. El papa i jo cantàvem Màgic, la cançó de Joan Colomo, que és de Sant Celoni. Com diu la lletra, tot ens semblava màgic i meravellós!

I llavors, com per art de màgia, vaig trobar la Lea, una de les millors amigues que tinc a l'escola, amb el seu germanet Teo i el seu papa, el Santi. I jo ja no volia marxar de Firabosc.

El papa feia estona que deia d'anar al bosc a caçar bolets i collir castanyes, però jo tenia ganes de passar-m'ho bé amb els meus amics. I vaig jugar amb argila polimèrica, vaig gravar el meu nom amb un piro-gravador a un clauer de fusta, vaig escoltar una conta-contes...

També vam aprendre a fer un xarop de saüc. Això ens ho va ensenyar una noia d'Olieu, una empresa que fan artesania i remeis amb plantes naturals. Em va molar molt perquè em vaig emportar un potet del xarop que vaig fer jo mateixa: així el dia que em refredi i tingui tos em curaré amb un remei que hauré fet jo!

Els Food Tracks són petits restaurants en forma de caravana que es lloguen a fires i festes dels pobles. Als nens ens agrada menjar a l'aire lliure! I sovint ofereixen plats bio a bon preu

De cop, vaig trobar un bolet. Un bolet molt gran, tant que em vaig fer una foto. Però no us penseu que era de veritat: era una estàtua que havien posat unes caravanes de food-track per atraure la gent. I a mi em va venir gana. I el papa va dir: ja que no anem a caçar bolets, almenys pots provar-los, a veure si t'agraden. I vam menjar un entrepà que li deien Pepito Tocat del Bolet, que era de vedella ecològica amb bolets. Era el primer cop que menjava bolets que no fossin xampinyons, i el gust em va sorprendre, li vaig dir al papa que em recordaven a la carn fregida!

De postre ens vam partir un gofre gegant que feien en una altra caravana. La senyora que les feia ens va dir que no tenia gluten, que era de farina d'arròs i de blat de moro, i que la xocolata també la feia ella mateixa a casa seva, sense lactosa. I estava riquíssim!!!

Vaig seguir jugant al parc amb la Lea i el Teo, fins que els nostres papes van prendre una decisió. Aprofitant que feia bon temps i havíem dinat aviat –encara eren les tres del migdia–, podíem anar a collir castanyes al Sot de l'Infern. La idea dels bolets ja estava descartada. El Santi, que en sap de muntanya, va dir que anar a prop de Sant Celoni a caçar bolets un dissabte a la tarda en plena temporada era perdre el temps. O s'hi va ben d'hora al matí i a un lloc que no es conegui gaire, o no es troba ni un xampinyó.

Però la idea de les castanyes també ens entusiasmava. I ja ens veus a dins del cotxe tots cridant la cançó dels AC/DC Highway to Hell, que vol dir autopista cap a l'infern. Com que anàvem al Sot de l'Infern! A mi m'encantava pensar que les castanyes que menjaríem per Halloween vindrien de l'Infern!

El Sot de l'Infern és una ruta circular pel bosc del Montseny entre castanyers i caigudes d'aigua. L'excursió dura entre una i dues hores, però no cansa gaire i les castanyes no s'acaben!

El papa assegurava que era un bosc molt bonic i molt fàcil de caminar per als nens de la nostra edat. La ruta circular -i això vol dir que no cal que tornem pel mateix camí- dura una hora i mitja.

És clar que s'hi ha d'afegir el temps que hem de passar collint castanyes!

El pàrking de l'entrada estava bastant ple de cotxes. El Santi es va espantar, deia que poca castanya trobaríem.

Al papa li preocupava més que no poguéssim caminar tranquils, deia que volia sentir el so de la natura i no el de la gent. Per sort, la majoria estaven tornant. I quan preguntàvem, tots ens deien que encara quedaven castanyes!

La Lea, el Teo i jo vam agafar bosses i cistells i ens vam endinsar al bosc seguint les indicacions. Només entrar ja vaig entendre per què li diuen Sot de l'Infern: és un pla que hi ha al final d'una baixada, com si baixéssim per un forat gegant a la muntanya.

És molt xulo, i de vegades es creuen pel camí uns rierols d'aigua que cal travessar aixafant les pedres grans, o de vegades petits pontets. Fa molt aventura!

La ruta estava plena de castanyers, sobretot de castanyers vells, segons ens va dir el Santi. I és clar, pel camí anàvem aixafant aquesta mena de boles amb punxes d'on surten les castanyes, però totes buides. Jo no ho veia massa clar.

Anàvem amb un bastó, que apart d'ajudar-nos a caminar, ens servia per comprovar sense punxar-nos si dins les closques en quedava alguna.

La nostra impaciència per trobar castanyes ens feia córrer, i en algun moment vam dubtar que posaríem res dins el cistell. De fet, durant els vint primers minuts no en vam veure ni una.

Aleshores el Santi ens va proposar sortir del camí i endinsar-nos per entre els arbres. Feia baixada i s'havia d'anar en compte de no relliscar. Era com un conte de bruixes!

En pocs minuts, el Santi va cridar: "Mira!" I vam trobar les primeres castanyes.

Tot i que n'hi havia poques, ens va fer molta il·lusió. El que no ens imaginàvem és que com més avancéssim, més n'hi hauria. A cada arbre que furgàvem en collíem més, i més i més...

Quan ens vam adonar, estàvem completament envoltades de castanyes. Jo estava tan emocionada que vaig cridar d'alegria!!!! Visca!!!!

Vam cantar tots junts el Marrameu torra castanyes i vam omplir tots els cistells. N'hi havia de sobres per celebrar la Castanyada amb tots els amics!

La Lea i jo vam pensar que potser les podríem vendre i tot. Però al final vam decidir que el que més ens venia de gust era compartir-les amb la família. La veritat és que el que més mola no és tenir castanyes, sinó collir-les!

El poble del Montseny té encant per quedar-se a dormir. En el cap de setmana que a Sant Celoni es fa la Fira del Bosc, allà s'hi celebra la Fira dels Bolets. Un doblet de tardor genial!

De tornada, van anar a berenar al poble que es diu Montseny. Allà hi ha una era amb un mirador des d'on es pot veure la posta de sol sobre les muntanyes. El paisatge és espectacular.

I el poble és encantador. Venen una mel casolana deliciosa, a mi que m'agrada tant la mel! A més, vam veure un cartell on deia que l'endemà diumenge s'hi celebrava la Fira de Bolets!

De cop el papa va pensar que seria genial quedar-s'hi a dormir, hi ha moltes cases rurals a bon preu, petits hostals, el càmping de la Font Martina... ens llevaríem ben d'hora per anar a buscar bolets i passaríem el dia a la Fira. Un cap de setmana de castanyes i bolets! Gran idea!

Però no podia ser: diumenge celebràvem l'aniversari del iaio i no hi podíem faltar. A més, el Santi tenia compromisos.

Així que vam deixar córrer la idea. I la Lea i el Teo i jo vam jugar amb els arbres de l'era fins que se'n va anar el sol. Quan ho penso, els arbres ens van fer companyia tot el dia!