FiraTàrrega: el teatre als carrers

M'agradaria viure en una ciutat on els carrers a totes hores fossin plens de màgia, teatre, circ, dansa, paradetes amb manualitats, roba bonica... I el papa m'ha portat a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega!

Escolteu la Sofia i el seu papa Pep parlant d'aquesta experiència al programa de ràdio infantil ICATKIDS a Icat FM-Catalunya Ràdio. Dissabtes i diumenges de 10 a 11h, secció EN MARXA, PAPES

Vam anar-hi dissabte al matí. Estàvem molt contents i al cotxe cantàvem "Caminem lluny" dels Doctor Prats, que mola molt per anar de viatge. Pel camí el papa em va explicar que Tàrrega és una ciutat de L'Urgell on, cada any, el primer cap de setmana de setembre, s'hi organitza una fira amb més de 50 espectacles al carrer.

No m'imaginava que fos tan especial. Quan vam arribar, ja estava ple de gent. A cada placeta hi havia un escenari! A totes les cantonades hi havia alguna actuació de pallassos, titelles o paradetes de menjar, artesania... No podia parar de mirar!

El primer que em va cridar l'atenció va ser una carpa al mig d'un parc on hi havia molts nens fent cua. A dins, un domador vigilava un grup d'animals de ferro tant o més grans que jo: un drac, un porc, un peix, un ós, un cigne... L'home, que parlava en francès (era de la companyia Théâtre de la Toupine), ens va fer entendre que eren els animals d'un antic carrussel que havien escapat perquè ja n'estaven farts de donar voltes. I els nens hi podíem muntar.

Jo vaig pujar en el cigne. Però no tenia motor, cap dels animals en tenia! L'única manera de moure's era amb un adult espitjant. Així que el domador li va donar una cassaca de domar al papa i apa, a donar voltes pel parc! Hi havia papes que corrien més i altres menys. Uns donaven voltes i altres no tants. El meu papa no sabia baixar bé les rampes, i quasi que caic per culpa d'un graó!

Hi ha tants espectacles xulos que et recomano que hi passis 2 dies i acampis per 8 € al costat d'altres famílies amb nens; millor la nit de divendres, la de dissabte està molt plena!

A l'hora de dinar, com que no hi havia espectacles durant quasi tres hores, vam aprofitar per anar a la zona d'acampada i muntar la tenda. Tenia moltes ganes d'estirar-me sobre el meu sac de dormir! Hi havia moltes famílies amb nenes com jo. Al bar hi vaig fer amiguetes. Però de cop va caure un xàfec. I el problema és que la part del càmping més còmoda ja estava ocupada (la Fira havia començat dos dies abans!). Havíem de muntar la tenda a la zona que es va omplir de bassals de pluja! Els més llestos havien vingut en autocaravana!

Vam descansar una estona. El papa em va posar al mòbil les cançons d'un grup suís que es diu Carrusel. Quan ja estàvem a punt, vam anar al centre de Tàrrega, a la plaça del Carme. Allà vam trobar tres hipopòtams ballant techno. El papa em va pujar a collibé per poder veure-ho, estava ple de gent. Com que ell no guipava res, li vaig gravar un video.

Eren tres persones disfressades amb una mena de roba inflable que feia formes molt divertides segons com es movien. Al final del ball em van deixar tocar la roba, era com de globus. Em van dir que no oblidés el seu nom per si mai venien a actuar al meu poble: Zum Zum Teatre.

Quan vaig acabar de parlar amb ells, em vaig adonar que hi havia una fada. Tenia el tamany d'un adult i es dedicava a maquillar la gent. Jo li vaig demanar que em maquillés, perquè també volia anar disfressada com tothom.

Vam anar passejant de plaça en plaça i pel camí vam trobar de tot: un cabaret de titelles, un pallasso que imitava a la gent com caminava, una parella de noies que cantaven i tocaven la guitarra... El papa volia que ens quedéssim a mirar un espectacle que feien un grup d'equilibristes anglesos que es deien NoFit State Circus. Saltaven i feien piruetes sobre uns blocs que semblaven peces d'un joc de construcció gegant de fusta, però eren de goma. Els apilaven, s'hi llençaven a sobre, queien... Era molt espectacular, però jo no estava gens còmoda, estava ple de gent i quasi que no ho veia. Era un rotllo. I el papa va decidir que anéssim a guardar lloc per veure bé l'espectacle següent.

Es fa pesat esperar tant per poder veure bé els millors espectacles. Hi ha tanta gent que hi has d'anar mitja hora abans i sense moure't de lloc! És impossible que una nena aguanti quieta! L'any que ve vindré amb dos adults: un sempre amb mi, i l'altre farà cues i guardarà llocs

Vam passar mitja hora asseguts esperant... com si em pogués estar tant de temps quieta! Al final quasi se'm passen les ganes! Sort que era ben xulo. Eren catalans i es deien Mumusic Circus. Hi havia una patinadora que no parava de donar voltes i voltes i voltes a un cercle... quin mareig! Li vaig demanar al papa el mòbil per fer-ne un video.

Hi havia una barra d'equilibri que donava voltes. Un home va pujar del revés i s'hi va aguantar de cap per avall. Tenia molt d'equilibri!

Feia riure perquè anava en calçotets i en el cul s'hi llegia la paraula "Fi". Què volia dir, que tot s'acabava al cul? I es va posar els pantalons estant del revés, sense mans, només amb els peus.

Em va agradar tant l'espectacle que quan van acabar jo també vaig voler fer d'equilibrista.

Potser un dia actuaré de veritat a Tàrrega. El papa em va dir que molts dels actors, mags i pallassos que actuaven a les cantonades venien de fora sense que els hagués programat ningú.

Venien a buscar sort, per si alguna persona important del món del teatre els contractava per una festa major, una fira o un festival.

Però si haig de dir la veritat, al final del dia ja estava cansada de tant d'espectacle. Tenia gana, i vaig berenar-sopar un crepe de nutella en una de les caravenes de menjar que hi havia al mercat de La Fassina. Era un lloc molt xulo, ple de paradetes amb roba i manualitats que m'encantaven. Fins i tot hi venien pols de fada en potets de vidre, amb poders de veritat i que brillaven en la foscor, i un barret màgic que em vaig comprar. Era de paper!

Quan es va fer de nit, vam tornar cap a la zona d'acampada. De camí, però, els ulls se'm van obrir com dues rodones enormes quan vam passar per davant d'una fira. Una fira de veritat, amb atraccions, com les que hi ha a les festes majors del poble! El papa, com que em vaig portar bé, em va deixar pujar al tren de la bruixa! Per mi va ser la millor manera d'acabar el dia!

Vaig tancar els ulls i encara em rondaven pel cap imatges de circs, teatres i sobretot fades. Fades que em maquillaven i em regalaven pols sagrada que brillava a la foscor. Segur que hi té a veure que el papa em va posar per dormir la cançó de la Rozalén: "Las hadas existen".

Vam dormir plans. I m'ho devia passar tan bé somniant que a l'endemà, després d'esmorzar, ja tornava a tenir ganes de veure espectacles. I ja ens veus al papa i a mi un altre cop donant tombs per Tàrrega. Era diumenge al matí i no hi havia gaire gent, sobretot pares amb nens. El papa em va portar a un espectacle molt especial que es deia "Un món de cartró". Abans de començar l'actuació, van deixar que els nens juguéssim amb els centenars de capses de cartró que hi havia a l'escenari, de totes mides.

A mi em va passar una cosa molt especial. Vaig trobar una amiga de l'escola, la Lena, i ens vam posar a jugar juntes amb les capses, i a pintar-les. L'espectacle va començar al costat nostre, es tractava que els adults i petits cantessin i ballessin junts, fessin equilibris i moltes coses divertides tots junts amb les capses. Hi va haver un moment que van construir un laberint.

Però dic em sembla perquè jo estava encantada amb la Lena pintant les capses. Ja ho sé que són molt xulos els espectacles de Tàrrega, però després de veure tantes actuacions en tants pocs dies a mi el que més em venia de gust era jugar amb la meva amigueta. Inventar-nos les nostres històries. O fer les nostres propies actuacions.

Pels carrers vam jugar a que féiem teatre i equilibris. Vam riure amb un pallasso i vam jugar en una plaça. Vam dinar juntes, i llavors va marxar. A la tarda el papa volia continuar, però jo volia tornar a casa. Si hagués estat amb una altra nena, m'hagués volgut quedar, perquè m'agradava molt. Però trobava a faltar els amics... i a la mama!

Estava tan cansada que em vaig adormir al cotxe durant tot el viatge de tornada. Amb els cascos posats! L'última cançó que vaig sentir era una del David Bowie que ens agrada molt al papa, a la mama i a mi. I quan vaig arribar a casa, li vaig dir a la mama que l'any que ve tornaríem amb ella, que la Fira de Tàrrega era genial. Llavors li vaig ensenyar una foto amb el dibuix que vaig pintar pensant en ella, que li encanten els planetes. En una capsa de cartró... tot el sistema solar!